Un llibre reuneix experts i acadèmics per investigar com s’està produint aquest declivi durant la crisi climàtica.
Més del 40% de les 7.100 llengües que s’estima que hi ha al món corren el perill de desaparèixer a finals d’aquest segle. Igual que amb el declivi de la biodiversitat, la pèrdua de llengües s’ha atribuït a la degradació ambiental, al desenvolupament i a la destrucció de les comunitats indígenes. A *Global Language Justice*, les coeditores Lydia Liu, professora Wun Tsun Tam en Humanitats, la professora d’història Anupama Rao i Charlotte Silverman, candidata a doctorat en antropologia a Columbia, reuneixen experts i acadèmics destacats de les humanitats i les ciències socials per investigar com és la justícia lingüística global en temps de crisi climàtica. En examinar la pèrdua mundial de diversitat lingüística, desenvolupen una nova concepció de justícia per salvaguardar les llengües marginades.
Més del 40% de les 7.100 llengües que s’estima que hi ha al món corren el perill de desaparèixer a finals d’aquest segle.
*Global Language Justice* explora les transformacions socioeconòmiques que acceleren el declivi de les llengües minoritzades i donen lloc a noves possibilitats a través del moviment de població, les trobades inesperades i el canvi tecnològic. El llibre també examina críticament els conceptes que normalment s’utilitzen per defensar la diversitat lingüística, inclosos els drets humans, la inclusió i la igualtat. Els col·laboradors aborden temes com ara la cartografia de les comunitats lingüístiques a la ciutat de Nova York i com la innovació indígena desafia les nocions de puresa lingüística.
FONT: Columbia News