Sovint sentim a dir que el català és una “llengua petita”. Però, és realment així? A l’hora d’analitzar la salut d’un idioma, no només hem de mirar quants parlants té, sinó quins són els seus drets i quin és el seu ús real. Avui des de Language Rights volem aclarir conceptes clau que sovint es confonen i que són vitals per a la nostra tasca.
Minoritària o Minoritzada? No és el mateix
És important desfer el mite que una llengua amb pocs parlants està condemnada a la precarietat.
- Llengua minoritària: És una qüestió estadística. Si una llengua té pocs parlants (com el danès o el noruec), és minoritària. Però compte: el català, amb uns 10 milions de parlants, supera en nombre moltes llengües estatals europees!
- Llengua minoritzada: Aquí és on rau el conflicte polític i social. Una llengua és minoritzada quan perd àmbits d’ús al seu propi territori i els seus parlants es veuen obligats a un bilingüisme unilateral per poder sobreviure. És el cas del català, el basc o l’occità.
El “Mite del Bilingüisme”
En molts estats, es ven la idea que el bilingüisme social és una situació idíl·lica i natural. Des de la sociolingüística, però, sabem que:
- El bilingüisme social sol ser unidireccional: Només els parlants de la llengua minoritzada estan obligats a saber la llengua dominant, i no a l’inrevés.
- L’estat monolingüe és l’excepció: Al món hi ha més de 6.000 llengües i menys de 200 estats. La diversitat és la norma, però molts estats apliquen polítiques de negació per refermar una unitat nacional artificial.
“El bilingüisme dels pobles no és un fet natural; sovint amaga un procés de substitució on una llengua n’ocupa l’espai de l’altra.”
De la Diglòssia a la Plena Normalitat
Durant molt de temps, el català va viure en una situació de diglòssia: s’utilitzava per a la llar i els amics (llengua “baixa”), mentre que el castellà es reservava per a la cultura, l’escola i l’administració (llengua “alta”).Tot i que hem avançat i el català ha recuperat prestigi i oficialitat, la situació continua sent crítica en territoris com el País Valencià. La nostra missió a Language Rights és vetllar perquè cap parlant hagi de renunciar a la seva llengua per manca de drets o per pressió social.
Font: article sociolingüística