Recentment, Barcelona ha estat l’epicentre d’un debat tan apassionant com necessari: la intersecció entre l’esport rei i les llengües minoritzades. Els passats 16 i 17 de març de 2026, el Born Centre de Cultura i Memòria va acollir el II Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol (SGÔR), organitzat per Plataforma per la Llengua en col·laboració amb l’European Center for Minority Issues (ECMI).
Des de Language Rights, hem seguit de prop aquesta trobada que reforça una idea clau: els drets lingüístics no s’aturen a l’entrada de l’estadi ni al vestidor del poliesportiu municipal.
Un altaveu per a la diversitat europea
El simposi no només s’ha centrat en el català, sinó que ha servit de mirall per a realitats d’arreu d’Europa. Hem pogut conèixer experiències d’èxit en la promoció de llengües com el gal·lès, el frisó (a l’SC Heerenveen de l’Estat neerlandès), el silesià i el caixubi (a Polònia), o la convivència lingüística al Südtirol.
Aquesta perspectiva internacional demostra que el repte de la normalització és compartit: l’esport és un dels fenòmens socials amb més capacitat d’incidència cultural i, per tant, un vehicle imbatible per a la cohesió social i el prestigi de les llengües minoritzades.
Conclusions: Més que un joc
La conclusió principal del simposi és clara: l’ús social de la llengua també es juga fora de les institucions. El futbol, pel seu caràcter lúdic i emocional, permet que les llengües minoritzades ocupin espais de modernitat i oci, allunyant-les de la percepció de llengües merament acadèmiques o residuals.
Des de Language Rights, celebrem iniciatives com el SGÔR (que ja prepara la seva tercera edició per a l’any vinent). Garantir que un esportista, un aficionat o un periodista pugui expressar-se en la seva llengua en l’àmbit esportiu és, en essència, defensar un dret humà fonamental: el dret a la pròpia identitat.
Font: Plataforma per la Llengua.